14 de setembre de 2009

Galeneta - Llegenda de la GALENETA

Diu la llegenda que un dia, a Mataró, hi bufava un fort vent, molt juganer i entremaliat que va ficar-se per dins de l'escola Angeleta Ferrer. El ventot, que no parava mai quiet, es va encapritxar d'un molinet que duia una gegantona que corria per allí.

La noieta, de nom Angeleta, era una pubilla molt bufona d'uns grans ulls verds i unes llargues trenes de tots colors, que els nens i les nenes de l'escola li havien regalat, perquè quan ballés li giravoltés tot el cabell.

Així doncs, el vent entremaliat va començar a jugar amb el molinet i amb les trenetes de l'Angeleta. La noieta volia fer-lo fora però heus aquí que el vent, tan murri com era, es va agafar ben fort a les lletres del seu nom i aquestes van començar a ballar i volar, fins que cansat de tant de jugar es va adormir.

Ben a poc a poc, la gegantina el va agafar i el va treure per la finestra i li va dir que no tornés, però vet aquí que la pobra noieta es va trobar amb un problema: les lletres havien quedat totes escampades pel terra i ella no recordava com havia d'ordenar-les per refer el seu nom. Llavors va demanar a tots els nens i nenes de l'escola que l'ajudessin a muntar-ho i entre tots, i perquè no, gràcies també al ventot juganer, en va sortir un de molt divertit:



G A L E N E T A



D'aleshores ençà, cada cop que bufa el vent a casa nostra, tots tanquem les finestres i les portes, no fos cas que entrés i ens emboliqués el nom.