El passat diumenge 1 de maig i aprofitant l’arribada del bon temps, l’AMPA va organitzar la festa de la primavera 2011.
Vam voler fer una caminada pels voltants de la ciutat, per donar a la festa una mica de la pedagogia característica de la mestra que dóna nom a la nostra escola: l’Angeleta Ferrer i Sensat. Així doncs vam plantejar la idea d’una aula de natura oberta tant en el sentit de ser a l’aire lliure com que va ser tant per pares com per nens.
En una excursió d’unes 3 hores vam passejar per racons de natura i d’història de la ciutat desconeguts per la majoria de pares i mares. Vam pujar fins a Can Boada, antiga casa senyorial de planta octogonal, restaurada i actualment utilitzada com a Seu del Gremi de Constructors del Maresme. Muntanya amunt de forma paral•lela a la Via Europa, però sense trobar-nos cap cotxe, vam anar descobrint les plantes autòctones del litoral mediterrani, recollint-ne amb cura exemplars representatius i anant-los desant en unes carpetes.
Els nens duien unes cartolines amb una foto de les plantes que ens anàvem trobant, amb el seu nom científic i vulgar. I jugaven a trobar-les, tots emocionats.
Vam veure que les pedres i els minerals que ens trobàvem pel camí donaven origen al sòl que trepitjàvem i que feia que nasquessin un determinat tipus de planta o un altre.
En Quico Sabater, biòleg de la UB i pare de l’escola, ens va fer una classe magistral a l’aire lliure i ens va ensenyar, per exemple, les diferències entre la ginesta i el ginestell, o entre el pi pinyer i el pi blanc. Ens va explicar, entre altres coses, perquè l’estepa blanca es diu blanca si té la flor lila i perquè l’estepa es diu negra si té la flor blanca.
Vam voler fer una caminada pels voltants de la ciutat, per donar a la festa una mica de la pedagogia característica de la mestra que dóna nom a la nostra escola: l’Angeleta Ferrer i Sensat. Així doncs vam plantejar la idea d’una aula de natura oberta tant en el sentit de ser a l’aire lliure com que va ser tant per pares com per nens.
En una excursió d’unes 3 hores vam passejar per racons de natura i d’història de la ciutat desconeguts per la majoria de pares i mares. Vam pujar fins a Can Boada, antiga casa senyorial de planta octogonal, restaurada i actualment utilitzada com a Seu del Gremi de Constructors del Maresme. Muntanya amunt de forma paral•lela a la Via Europa, però sense trobar-nos cap cotxe, vam anar descobrint les plantes autòctones del litoral mediterrani, recollint-ne amb cura exemplars representatius i anant-los desant en unes carpetes.
Els nens duien unes cartolines amb una foto de les plantes que ens anàvem trobant, amb el seu nom científic i vulgar. I jugaven a trobar-les, tots emocionats.
Vam veure que les pedres i els minerals que ens trobàvem pel camí donaven origen al sòl que trepitjàvem i que feia que nasquessin un determinat tipus de planta o un altre.
En Quico Sabater, biòleg de la UB i pare de l’escola, ens va fer una classe magistral a l’aire lliure i ens va ensenyar, per exemple, les diferències entre la ginesta i el ginestell, o entre el pi pinyer i el pi blanc. Ens va explicar, entre altres coses, perquè l’estepa blanca es diu blanca si té la flor lila i perquè l’estepa es diu negra si té la flor blanca.
Recollint les plantes entre pares i nens. Trobant-nos formigues i cucs. Olorant el romaní i l’espígol...
Vam anar fins a dalt de tot del turó de Cerdanyola i vam fer oooooh!! Que gran que és Mataróoooo!!! I allà hi ha Argentona? Oooohh!! Quina vistaaaa!!!
I vam anar baixant per un altre caminoi, contents i cansats, enmig d’alzines i cirerers d’arboç, enmig de magraners i alzines sureres, enmig d’heura i falgueres, fins els garrofers que carregats de garrofes ens van dir adéu, fins un altre dia.
I vam arribar a l’escola amb molta gana i vam dinar plegats, compartint carmanyola i brindant per la bona estona que havíem passat junts.
La Raquel i els monitors del menjador van venir i amb els nens van fer plastilina i un bonic mural de la primavera. I els pares i mares vam fer un cafè i vam fer petar la xerrada una estoneta i concurs de coques casolanes que vam deixar desert perquè totes eren boníssimes. Heu tastat mai el tiramisú que fa l’Àngels?
Tant els pares i mares com els nens i nenes ens ho van passar molt bé, vam aprendre moltes coses, tant a la caminada com al dinar de germanor i segur que repetirem!!
Fins la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada