Gràcies de veres a tots per venir. Quanta gent!!, i que bé ens ho vàrem passar. Va obrir la vetllada en Joan amb una presentació molt sentida i significativa; qui som i què volem, que no ho oblidi ningú.
Totes les classes varen anar pujant a l'escenari per a cantar-hi la seva nadala, alguna d'elles amb coreografia inclosa, també n'hi varen haver en anglès, som una escola trilingüe tal i com li va etzibar en Joan al ministre Wert.
I els més petits!! quin fart de riure!! uns cantaven, altres es miraven la punta del peu, hi havia algú altre que mirava el seu company a veure què feia o buscava la iaia entre el públic, en Pau s'hi esforçava d'allò més i al final va aconseguir un cert ordre i varen aconseguir donar forma a la seva nadala que va ser la que va rebre els aplaudiments més forts, i les rialles més sonores.
Després va ser el torn de les mares, i la sorpresa va ser el gospel cantat amb prou nivell com per plantejar-se alguna cosa més enllà de l'escola. Tot seria qüestió de parlar-ho i començar a buscar càstings. Encabat el berenar, les coques dels de sisè i polvorons i torrons que es varen quedar curtíssims per abastar a tota la colla que érem
Colla de l'Angeleta; que passeu unes molt bones festes, que els reis us portin moltes, moltes coses i que recuperem la nostra escola, la del Centre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada